Hui he vist la meua primera funció de teatre completa (pinoxo) un musical que m’ha agradat molt. He ballat, aplaudit i no m’he perdut detall. Havia fet un intento en un conta contes però vaig acabar dormint una miqueta. Aquesta és la bona.

He  tingut el plaer de fer-me fotos amb els meus personatges favorits (els malos del conte, clar…) Ja de xicotet apunte alt, je je.

Per fí, mesos i mesos assajant l’arxiconegut “uno” i ja ha arribat l’hora.

Fa algún temps, no se quant, he deixat de ser bebé. Ara soc un “nenet” o un noiet que interactua amb tot el medi però com…

Jugue, jugue, jugue,…

M’encanta caminar però agafat de les manetes per la mama o el papa, que encara que tinc una considerable velocitat, encara no m’atribeisc a anar soletes (quan vull caminar simplement alce els bracets o assenyale terra si estic en braços d’algú i allí estic.

Una cosa que m’agrada també molt es el tobogà, la mare em porta tots els dies al parc, a la glorieta i a la muntanyeta, i m’ho pase d’allò més bé, sobre tot en la terra, m’encanta xafar la terra.

Ja se fer moltes coses de majors, com obrir i tancar caixons, traure les coses de dins, dir adeu amb els bracets i inclús la iaia m’ha ensenyat a dir “uno” en el ditet sense parlar quan em pregunten l’edat.

Primer meset de vida, he vingut a patir.

Ací fora hi ha una cosa que es diu fred  (aprofite per agrair a la mare les atencions i tota la robeta i mantetes que hem possa).

També hi ha una cosa molt curiosa que es diu fam, de repent et quedes com vuit i fins que ve la mare en el seu pitet, tens que plorar, encara que com que la mare sempre està ahí atenta, doncs no plore massa.

Hi ha prou més soroll que dins, encara que no tot és negatiu.

La vista és una gran cossa, veig a la mare, al pare, a l’avia, als avis, tios i les moltes moltes visites que tinc, un petó per a tots ells.

Davant les peticions, adjunte la primera foto meua d’ahir, (30/10/07)

Hola, soc Arnau, i aprofitant que he deixat els meus esgotats pares dormint escric aquesta, la primera entrada al meu bloc.

Com ja sabreu vaig naixer el passat dijous a les 6:53, després d’unes horetes de part (que cansat que és això del part, s’enrecordeu o heu preferit oblidar-ho?

Ara, ja estic en caseta, i vaig fent-me fadrí, a raó de 100gr. diaris, lo que els meus calculs m’indiquen que quan comence a cobrar la pensioneta als 65, pesaré al voltant de 2.375 Kg.

La mare es porta molt be, em dona lleteta tots els matins, bé, per a ser sincer per les vesprades també. Per les nits, ja és un altre canter i em dona, em dona,… bueno, sí, vale, per les nits també lleteta (que menú més poc variat, després diuen de la dieta mediterrànea) aleshores pensareu, Quan dormen ton pare i ta mare? doncs no ho se, perque jo, quan no estic vegent lleteta, estic dormint i no m’entere.

Esto sí es vida, companys, vos recorde que torneu a naixer, a no ser clar que tingau uns pares com els d’Adolfo que et regalen un audi el teu cumple, supose que no podran competir amb això, vorem el cumple, vorem.

Per problemes d’agenda, no puc allargar-me més escriguent, he de preparar-me per la sesió de fotos, les visites d’amics i família, que em porten regals i piropos i per la visita de la iaia, que jo crec que cada dia que em veu es fa més joveneta.

Un petó per a tots i esteu atents al meu bloc per futures sorpreses.