Primer meset de vida, he vingut a patir.

Ací fora hi ha una cosa que es diu fred  (aprofite per agrair a la mare les atencions i tota la robeta i mantetes que hem possa).

També hi ha una cosa molt curiosa que es diu fam, de repent et quedes com vuit i fins que ve la mare en el seu pitet, tens que plorar, encara que com que la mare sempre està ahí atenta, doncs no plore massa.

Hi ha prou més soroll que dins, encara que no tot és negatiu.

La vista és una gran cossa, veig a la mare, al pare, a l’avia, als avis, tios i les moltes moltes visites que tinc, un petó per a tots ells.