Fa algún temps, no se quant, he deixat de ser bebé. Ara soc un “nenet” o un noiet que interactua amb tot el medi però com…

Jugue, jugue, jugue,…

M’encanta caminar però agafat de les manetes per la mama o el papa, que encara que tinc una considerable velocitat, encara no m’atribeisc a anar soletes (quan vull caminar simplement alce els bracets o assenyale terra si estic en braços d’algú i allí estic.

Una cosa que m’agrada també molt es el tobogà, la mare em porta tots els dies al parc, a la glorieta i a la muntanyeta, i m’ho pase d’allò més bé, sobre tot en la terra, m’encanta xafar la terra.

Ja se fer moltes coses de majors, com obrir i tancar caixons, traure les coses de dins, dir adeu amb els bracets i inclús la iaia m’ha ensenyat a dir “uno” en el ditet sense parlar quan em pregunten l’edat.